Enmig del desert sempre esperes trobar un oasi, un lloc on, després de les dificultats del camí, ben segur amb un oratge infernal i un terreny poc amable, el cos i l’ànima troben un recés guaridor. Això és el que segurament els passava als peregrins, comerciants o simplement passavolants despistats al trobar-se amb la Gran Laura de Sant Saba (Mar Saba) un monestir de confessió cristiana ortodoxa pertanyent al Patriarcat de Jerusalem i un dels més antics del món.
Aquest monestir situat al desert de Cisjordània (a la vall del Cedró, relativament a prop de la ciutat de Betlem) va ser fundat al s.V per Sant Saba de Capadòcia, un monjo sant que va triar aquest agreste i desolat indret de Palestina per tal de viure com un anacoreta i centrar-se en la vida espiritual cap a l’any 478 dC. Allà hi va desplegar tot un sistema interpretatiu de pensament del Cristianisme que aviat va tenir adeptes i, en poc temps, van aparèixer seguidors i deixebles que el van acompanyar constituïnt així una comunitat monàstica. No es va trigar gaire a començar la construcció del futur monestir, en un primer moment molt humil i simple, limitat a unes cel·les dins de baumes i un espai comú de pregària. Serà poc més tard que s’erigirà una torre que farà de fita per als peregrins i seguidros de Sant Saba. Més tard vindrien l’església, l’hospici, l’hospital, un forn i altres equipaments, molts d’ells projectats pels arquitectes Gelasius i Theodolus.
Els estudis que es van fer en el monestir sobre les diferents litúrgies dins les cerimònies cristianes va ser rellevant en el món ortodox i bizantí fins al punt que el Typikon (llibre litúrgic d’instruccions sobre els serveis i cerimònies més importants) es va convertir en norma en totes les esglésies ortodoxes de Constantinoble i, posteriorment, la resta del món.
Després de moltes vicissituds passades en el transcurs de més de mil anys i mig d’història, el monestir Mar Saba segueix albergant-hi monjos seguidors del sant, els quals segueixen mantenint moltes de les normes dels inicis, com la de prohibir l’entrada a qualsevols dona. Sempre ens quedarà poder-lo veure des de l’exterior, des de diferents miradors propers que ofereixen vistes al·lucinants del lloc.
CARTOGRAFIESignotes 