Entre el riu Pocomoke i l’oceà Atlàntic hi trobem l’illa d’Assateague, separada del continent per la badia pràcticament tancada de Chincoteague. Aquesta zona correspon al parc natural de l’illa d’Assateague que és conegut pels habitants dels estats nordamericans de Virgínia i Maryland com una de les zones més verges de la costa est del país.
Dunes, pantans, platges infinites, senders entre vegetació baixa de litoral… i sobretot l’acampada al bell mig de la platja, són elements característics de l’entorn Chincoteague i Assateague. Les zones d’acampada sobre la sorra de la platja amb vistes al mar són molt populars per la seva tranquilitat i bellesa. És ben bé com si visquessis en aquella casa vora el mar, aïllada de nuclis urbans, on moltes vegades has somiat viure. Ni hotels, ni resorts, ni avingudes amb botigues de marques que trobaries a qualsevol lloc, ni restaurants de fast food, ni souvenirs, ni ‘fulanus’ venent-te qualsevol deixalla per a turistes. Només extensions planes de vegetació arbustiva, aigües pantanoses i quilòmetres d’arena daurada.
Ara, pel que realment és conegut aquest parc natural ho trobareu en el llibre de Marguerite Henry, Misty of Chincoteague. En aquest llibre, del que se’n va fer una pel·lícula als anys 60 del sXX, uns dels protagonistes són uns ponis, animalons que apareixen com a leit motiv de tota la novel·la. Més enllà de ficcions, el cas és que en aquest parc natural i viuen uns centenars d’especimens de petits cavalls salvatges que, pel cap baix, es calcula que hi són des de fa uns quatre-cents anys. Molt s’ha especulat sobre l’origen d’aquesta població de ponis salvatges. I existeixen dues línies d’investigació consistents. Una és la d’aquells que creuen que aquests animals són els descendents de cavalls que van alliberar els primers colons per a que pasturessin. Segurament uns quants exemplars van fugir i es van establir pel seu compte. I d’aquell episodi d’autodeterminació, aquesta realitat actual.
Una altra teoria, que pren encara més força de ser real, és la de que aquests animalons són els descendents d’uns cavalls que anaven en la bodega d’un galeó espanyol de nom La Galga i que, a l’ensopegar amb una tempesta terrible (la del 1749 per a ser més exactes) va naufragar i, amb ell, tot el que hi duia. Uns quants exemplars van poder arribar a la costa arenosa de l’illa d’Assateague i establir-s’hi, alimentant-se d’herba fresca i aigua dolça dels infinits llacs i tolls. Sembli mentida o no, el fet és que totes les investigacions porten a aquest episodi tràgic l’origen dels ponis salvatges en el litoral de Virgínia. I no és estrany tenint en compte que aquesta zona del litoral nordamericà va ser un punt calent de la navegació, sent testimoni dels molts centenars de naufragis de l’època colonial fins al sXX, quan entren en funcionament fars en tot el litoral.
Tot i que és fàcil veure’ls prenent el sol i un banyet en la platja en aparent normalitat (si no se’ls intenta tocar, ni alimentar, ni muntar, ni molestar) es recomana fervorosament observar-los a una distància prudencial perquè , de vegades, aquests gràcils animalons entren en còlera i carreguen contra el personal per tal d’intentar mossegar i llançar cosses. Avisats esteu.
Ah, per cert… aneu ràpids a visitar aquesta illa abans que deixi de ser-ho. S’ha detectat que, degut a certes dinàmiques relacionades amb el canvi climàtic, aquesta illa està creixent de manera ràpida cap al litoral continental. Això vol dir que, ben aviat, s’unirà amb la costa i deixarà de ser illa.
CARTOGRAFIESignotes 